Les especificacions tècniques del diol de policaprolactona inclouen principalment pes molecular, valor d'hidroxil, valor d'àcid, viscositat, contingut d'humitat i punt de fusió. Entre aquests, el pes molecular i el valor d'hidroxil són paràmetres especialment importants. Les variacions en el pes molecular donen lloc a diferències en el contingut d'hidroxil terminal; generalment, a mesura que augmenta el pes molecular, el nombre de grups hidroxil per unitat de massa disminueix, donant lloc a un valor hidroxil més baix. Paral·lelament, l'allargament de les cadenes moleculars normalment provoca una major viscositat del producte. Per tant, en aplicacions pràctiques, el producte amb el pes molecular adequat s'ha de seleccionar en funció de requisits com ara la duresa, l'elasticitat i la velocitat de reacció desitjades del material de poliuretà.
El valor d'hidroxil reflecteix el contingut de grups hidroxil actius en el diol de policaprolactona i serveix com a base crucial per calcular la dosi d'isocianat en formulacions de poliuretà. Els productes amb valors d'hidroxil més alts contenen un nombre més gran de grups hidroxil, proporcionant llocs més reactius per a una massa determinada, mentre que els diols de policaprolactona amb pesos moleculars més alts solen presentar valors d'hidroxil més baixos. En la producció real, els càlculs de la formulació s'han de basar en el valor d'hidroxil mesurat; en cas contrari, es poden produir desequilibris en la relació isocianat-hidroxil, afectant així l'estructura molecular i el rendiment final del poliuretà.
El valor d'àcid i el contingut d'humitat també són paràmetres crítics en el control de qualitat del diol de policaprolactona. El valor d'àcid indica principalment el contingut de substàncies àcides i subproductes relacionats; un valor d'àcid excessivament elevat pot afectar negativament la reacció de síntesi de poliuretà. El contingut d'humitat també s'ha de controlar estrictament, ja que l'aigua reacciona amb isocianats per produir diòxid de carboni, que pot provocar la formació de bombolles o comprometre l'estructura interna del material durant la preparació del poliuretà. En conseqüència, les mesures de protecció contra la humitat són essencials durant la producció, l'emmagatzematge i l'ús de policaprolactona diol, juntament amb el control regular del valor d'àcid i el contingut d'humitat.
Les especificacions tècniques varien significativament entre els diferents graus de policaprolactona diol. Els productes comuns abasten un rang de pes molecular d'aproximadament 400 a 3.000 g/mol i un rang de valors d'hidroxil d'aproximadament 37 a 280 mg KOH/g, amb valors específics influenciats pels processos de producció i l'estructura del producte. La viscositat i el punt de fusió també fluctuen amb el pes molecular i el grau de cristalinitat; per tant, un únic valor fix no pot servir com a estàndard universal per a tots els productes. Per tant, durant la selecció real, s'ha de consultar el grau específic del producte i les especificacions tècniques per comparar de manera exhaustiva paràmetres com ara el pes molecular, el valor d'hidroxil, el valor d'àcid, la viscositat i el contingut d'humitat, seleccionant així un diol de policaprolactona compatible amb el procés de producció de poliuretà posterior.