El diol de policaprolactona s'utilitza principalment com a matèria primera de segment suau en la preparació de materials de poliuretà; els grups hidroxil als extrems de la seva cadena reaccionen amb els grups isocianat per formar enllaços d'uretà, participant així en la construcció de la cadena molecular de poliuretà. A causa de la seva estructura de cadena molecular inherentment flexible, proporciona espai per al moviment segmental dins del polímer, donant una bona flexibilitat i elasticitat al material. En conseqüència, propietats com la duresa, l'allargament i l'elasticitat es poden ajustar ajustant el pes molecular i la relació d'incorporació del diol de policaprolactona.
Més enllà de proporcionar flexibilitat, el diol de policaprolactona millora les propietats mecàniques dels materials de poliuretà. Els grups èster dins de les seves cadenes moleculars tenen polaritat, que permeten fortes interaccions intermoleculars amb els segments durs de poliuretà i garanteixen una unió efectiva entre els segments tous i durs. Amb una formulació adequada, els poliuretans basats en policaprolactona diol solen presentar una excel·lent resistència a la tracció, resistència a l'abrasió i resistència a la llàgrima. Com a resultat, troben aplicació en materials com elastòmers de poliuretà, recobriments, adhesius i pell sintètica.
El diol de policaprolactona també ofereix una bona flexibilitat a baixa temperatura i resistència a la fatiga, atributs lligats a la flexibilitat de les seves cadenes moleculars i la seva naturalesa semicristal·lina. Els poliuretans a base de policaprolactona ben dissenyats mantenen una bona elasticitat i estabilitat dimensional en condicions de fluctuació de temperatura o tensió mecànica repetida. Per tant, el diol de policaprolactona serveix com una excel·lent opció de segment suau per millorar el rendiment general dels materials sotmesos a flexió, estirament o fricció prolongats. A més, el seu equilibri de rendiment es pot ajustar encara més mitjançant la combinació amb altres polièter o polièster.
El paper del diol de policaprolactona no es limita a potenciar una única propietat; més aviat, en participar en la formació de l'estructura molecular del poliuretà, exerceix una influència integral en la flexibilitat, resistència, resistència a l'abrasió i durabilitat del material. Factors com el pes molecular, el valor d'hidroxil, el valor d'àcid i la dosificació afecten les propietats finals del material, la qual cosa requereix una selecció acurada en funció de l'aplicació específica prevista durant el disseny de la formulació. Per a diferents productes de poliuretà, es poden obtenir materials amb diferents característiques de rendiment ajustant la proporció de policaprolactona diol a isocianat i altres poliols.