L'àcid sebàcic és un àcid dicarboxílic alifàtic de cadena llarga amb la fórmula molecular C₁₀H₁₈O₄, que presenta un grup carboxil a cada extrem de la molècula. A causa de la presència d'aquests dos grups carboxil, l'àcid sebàcic pot experimentar reaccions de policondensació amb compostos que contenen hidroxil -com els diols- i, per tant, s'utilitza àmpliament en la preparació de polièsters, poliuretans i altres materials polimèrics. La seva massa molecular relativa és un paràmetre fonamental a l'hora de preparar formulacions experimentals i realitzar càlculs teòrics.
Basat en la fórmula molecular C₁₀H₁₈O₄, el càlcul utilitza masses atòmiques relatives de 12 per al carboni, 1 per a l'hidrogen i 16 per a l'oxigen. La massa total s'obté sumant les contribucions dels àtoms constituents: 120 per als 10 àtoms de carboni, 18 per als 18 àtoms d'hidrogen i 64 per als 4 àtoms d'oxigen, donant com a resultat un valor de 202. Així, la massa molecular relativa de l'àcid sebàcic és de 202. Si s'utilitza més precisament el pes molar estàndard, s'utilitza aproximadament 202 pes atòmic. g/mol.
A la pràctica experimental, la massa molecular relativa s'utilitza principalment per calcular les quantitats requerides de matèries primeres. Per exemple, quan l'àcid sebàcic es polimeritza amb un diol, les masses moleculars relatives s'utilitzen per convertir la massa en la quantitat de substància (moles); Aleshores, les quantitats específiques d'alimentació es determinen en funció de la proporció desitjada de grups carboxil a grups hidroxil dins del sistema de reacció. Errors significatius durant el pesatge o conversió de matèries primeres poden alterar la relació de grups funcionals, afectant així el procés de polimerització i el pes molecular del producte final.
Tot i que la massa molecular relativa de l'àcid sebàcic és un valor bàsic en la síntesi de polímers com els polièsters i els poliuretans, té una importància pràctica durant tot el procés de càlcul de la formulació. Calcular amb precisió la quantitat d'àcid sebàcic permet la determinació precisa d'altres quantitats de reactius, proporcionant una base per al disseny experimental i l'ajust dels paràmetres del procés. Per tant, per garantir la precisió en la formulació, els càlculs s'han de basar en la puresa real i la massa molecular de les matèries primeres emprades.