El punt de fusió del diol de policaprolactona està influenciat principalment pel seu pes molecular i estructura molecular, donant lloc a variacions entre diferents graus de producte. En general, els diols de policaprolactona de baix pes molecular presenten punts de fusió relativament baixos; a mesura que augmenta el pes molecular, la regularitat de les cadenes moleculars i el grau de cristalinitat milloren, provocant un augment de la temperatura de fusió. Tot i que els punts de fusió d'alguns productes de diol de policaprolactona habituals solen estar entre 40 i 60 graus, s'han de determinar valors específics en funció del grau del producte i dels resultats reals de les proves.
El punt de fusió és un paràmetre clau per avaluar les propietats tèrmiques i de processament del diol de policaprolactona. En arribar al rang de fusió, l'estructura cristal·lina es trenca i el material passa d'un estat sòlid a un estat fos amb bona fluïdesa, una característica que afecta l'emmagatzematge, el transport i el procés de fabricació del poliuretà. En la producció pràctica, si les temperatures d'emmagatzematge són baixes, alguns diols de policaprolactona poden cristal·litzar o solidificar, requerint escalfament per restaurar la fluïdesa adequada.
Per tant, s'han de seleccionar temperatures d'emmagatzematge i processament adequades en funció del punt de fusió del producte específic de policaprolactona diol. S'ha d'evitar l'exposició prolongada a temperatures excessivament altes durant l'escalfament per evitar la decoloració del material o la degradació de les propietats. Quan es faci referència a treballs acadèmics o documentació tècnica, s'ha de donar prioritat a les especificacions tècniques o a les dades de la prova DSC per al grau de producte específic; el punt de fusió d'un sol grau no s'ha de tractar com un punt de fusió universal per a tots els diols de policaprolactona.